Nom de la llengua: bambasi.

Nombre de parlants: 5.000 parlants.

Lloc on es parla: Benishangul-gumuz regió, zona i Bambassi Didessa.

Curiositats: hi han algunes tribus que utilitzen en l´actualitat paraules de la llengua bambasi per cridar l´atenció dels animals en els dies de caça.

Anuncis

Nom de la llengua; nuxálk.

Nombre total de parlants: té 20 parlants.

Lloc on es parla: és una llengua salish parlada als voltants de la ciutat de Bella Coola, a la Colúmbia Britànica.

Curiositats: té 28 consonants i 3 vocals la a, la u i la i. Malgrat que el nombre de parlants amb uns mínims coneixements de nuxálk no ha fet més que minvar, l’idioma és per primer cop ensenyat al sistema escolar provincial i a Acwsalcta.

Nom de la llengua:  Cahuilla.

Nombre de parlants:  Aquesta llengua té 50 parlants.

Lloc on es parla:  Aquesta llengua es parla als Estats Units, a
diverses reserves del sud de Califòrnia, als comtats de San Diego, d’Imperial i
de Riverside.

Curiositats:
Com a curiositat d’aquesta llengua és que també s’anomena “Agua caliente”. També actualment hi ha diferents grups cahuilla
localitzats a diverses reserves del sud de Califòrnia, als comtats de San
Diego, d’Imperial i de Riverside: el d’Agua Caliente, el d’Augustine (ubicat a la ciutat de Coachella), el de Cabazon,
el de Cahuilla, el de Los Coyotes, el de Morongo, el de Ramona.

Nom de la llengua: sherdukpen.

Nombre de parlants: aquesta llengua és parlada per 3.100 habitants aproximadament.

Llocs on es parla: es parla a l’ïndia, concretament a Assam i A Arunachal Pradesh.

Curiositats: la seva família lingüística és la Tibetana i podem destacar que la religió principal és el budisme i que un 0,51% són cristians. Ells encara creuen en la màgia negra i altres pràctiques ocultistes.

Nom de la llengua: tobiana.

Nombre de parlants: uns 100 (a les Illes Tobi n’hi ha tan sols uns 25).

Lloc on es parla: a les Illes Tobi.

Curiositats: Hi ha una pàgina web que es diu www.friendsoftobi.org en la que es lluita per la conservació d’aquesta llengua.

Nomde la llengua: serrano.

Nombre de parlants: un darrer parlant.

Lloc on es parla: A l’est de “Los Ángeles”, tocant a les
muntanyes de “San Bernardino” i “Sierra Madre” (Califòrnia, Estats Units).

Curiositats: el serrano mantenia moltes semblances amb el kitanemuk, una llengua del mateix grup extingida a mitjan segle XX. Els serranos van ser enviats a les reserves
de “San Manuel” a mitjans del segle XIX. Fa diverses generacions que la llengua
no es transmet als infants i, malgrat que la reserva disposa d’una escola
pròpia, no s’hi ensenya Serrano. Es calcula que abans la comunitat Serrano
devia estar integrada per 1.500 individus. La darrera dada demogràfica és de
1994, quan restava només un parlant del Serrano com a primera llengua.

Nom de la llengua: canela

Nombre de parlants: aproximadament 350 parlants

Lloc on es parla: a l’est de Brasil concretament al marge dret del riu Tocantins.

Curiositats: els apaniekrà, un altre nom que se’ls  diu a les persones que parlen el canela són monolingües fins als 5 anys, quan comencen a aprendre
portuguès. L’ús del portuguès dins de la comunitat, tanmateix, es redueix a
contactes puntuals amb comerciants, metges, funcionaris i professors. Les llengües apaniekrà, ramkokamekrà i kraho van ser considerades varietats dialectals d’una
mateixa llengua, el canela.

Nombre de parlants: 300 parlants.

Lloc on es parla: Burkina Falso (Mali), Costa de Marfil, i Gàmbia.

Curiositats: El grup indivisible de les lletres “ng” representa tant el (ŋɡ) so de l’espanyol “família” com el de (ŋ) “santo”.

Nombre de parlants: Entre 40 i 277 persones.

Lloc on es parla: Colòmbia: centre-sud del departament del Vaupés, curs mitjà del riu Apaporis i curs del Canamarí i afluents, i zona indígena del municipi de Mitú; departament d’Amazones, zona indígena Mirití-Paraná, municipi de Leticia.

Curiositats: Formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d’ètnies que mantenen, a més d’altres relacions, una xarxa d’intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano. Els cabiyari mantenen intercanvis matrimonials bàsicame amb els barasana, però també amb els tatuyo. Els seus enemics tradicionals són els tucano i els karijona.


Nombre de parlants: 2.000 parlants (segons la UNESCO al 2002).

Lloc on es parla: es parla a l’est del Nepal (a l’Àsia).

Curiositats: A l’any 1986 la mitjana d’edat de la gent que parlava aquesta llengua era de seixanta a setanta anys. La gent de mitjana edat i les generacions més joves l’han perduda totalment i només han conservat vestigis de la seva cultura, ja que progressivament han anat adoptant els costums i el folklore generals del Nepal.