You are currently browsing the category archive for the ‘Uncategorized’ category.

Nom de la llengua: Cocopa

Nombre de parlants:  350 parlants aprox. (Revisió feta al 1998).

Lloc on es parla: Méxic i Estats Units.

Curiositats: Els cocopa són una tribu índia de llengua yuma-cochimí, molt afí als quechan i als maricopa. Es diuen a si mateixos es-pei.

Originàriament vivien als marges del riu Colorado, a Arizona. Actualment viuen a la reserva Yuma, entre Califòrnia (tres ranxeries i 8.000 acres) i Arizona (tres ranxeries i 25.000 acres), amb els quechan, i també a l’estat de Baixa Califòrnia a Mèxic.

Nom de la llengua: Guajà

Nombre de parlants: 370 parlants

Lloc on es parla: Brasil ( estat de Maranhão)

Curiositats:

Té per predomini altres noms:

Awà – guajà, guaxare, wazaizara, awà.

Els Guaje són un poble indígena de caçadors  recol·lectors i horticultors itinerants, que estan en l’estat de Maranhão, al nord-est del Brasil.
Han patit però diverses massacres i assalts.

Ara mateix, són un poble en perill, ja que queden molt pocs habitants.
Actualment hi ha unes 370 persones que habiten a les terres indígenes,  i es coneixen tres comunitats aïllades anomenades:  Awá, Guaje i Jurití.

Viuen de la caça, la pesca, la recol·lecció de diversos fruits silvestres, especialment el babaçú, del palmell Attalea, i més de recollir els productes dels seus horts, com yuca, batata i fruiters.
Awá en el seu idioma significa gent.

Nom de la llengua: Andegerebinha.

Nombre de parlants:  10 parlants

Lloc on es parla:  aquesta llengua és parlada al Nord – Oest d ‘Austràlia , es parla al voltant del riu Ha.

Curiositats:  aquesta llengua també es pot anomenar Andigibinha,  Antekerrepinhe, Andakerebina, Undekerebina …

Aquesta llengua està gairebé extingida, va començar a extingir-se a l’any 1981. Està sent extingida per l’anglès,  ja que l’anglès és l’ idioma que predomina a Austràlia.

Aquesta llengua només té  tres vocals (a, i, o), no es distingeixen  entre sonores i sordes . Hi ha diversos tipus de la lletra r.

Nom de la llengua: Rama

Nombre de parlants: 30

Lloc on es parla: Generalment es parla a Oceania, es a dir a la costa atlàntica de Nicaragua, al sud de  la ciutat de Bluefields, a l’illa de Rama Cai i a la costa continental; ciutat de Limón, costa Rica.

Curiositats:  El rama pot rebre altres noms com Boto, Melchora o voto.

Nom de la llengua: WAPPO

Nombre de parlants: 2 parlants, gairebé ja està extingida.

Lloc on es parla: Es parla dins de  Estats Units: a l’Alexander Valley, al nord de Califòrnia.

Curiositats: diuen que la denominació wappo prové del terme espanyol guapo, però amb el sentit de ‘valent’.

Parlants: el parlen unes  2.765 persones.

On es parla: A la vall d’Aran (província de Lleida, Catalunya, Espanya).

Curiositats:

-A la vall d’Aran tenen com idioma oficial l’aranès.

-Això significa que els seus indicadors dels pobles està escrits en aranès.

Nom de la llengua: Batanga.

Nombre de parlants: Hi ha de 12.000 a 15.000  parlants a Guinea Equatorial i una minoría de 6.000 a Camerun.

Lloc on es parla: Guinea Equatorial, a la regió nord de la zona costanera del riu Muni i una petita part a Camerun.

Curiositats: Aquesta llengua també es coneix amb el nom de Bano’o, banoho, noho, nohu, noku.

Parlants: aquesta llengua aproximadament te 300.000 parlants

Nom autòcton: wayunayki

Família: Arawak o maipure

Branca: És de la branca marítima

Grup: Ta-maipure

País: És parla a Colòmbia i Veneçuela

Curiositats:

-És una llengua aglutinant

-6 vocals i 16 consonants

– † es pronuncia amb la llengua una mica més lateral i més enrere que la “r” del castellà.

-Esta en perill d’extinció ja que la seva tribu esta en perill d’extinció i amb això tot el que comporta

Nom de la llengua: machiguenga.

Nombre de parlants: 5.900 parlants.

Lloc on es parla: aquesta llengua es parla a Perú. La majoria dels parlants
viu en una zona que s’estén des del la desembocadura del riu Misagua fins al
riu Yavitero/Paucartambo.

Curiositats: Aquesta llengua també es pot anomenar Mañari i Niagantsi.

És una llengua polisintètica amb morfològica aglutinant. Alguns lingüistes la consideren exclusivament de caràcter nucli-marcador. Els marcadors verbals de persona són arguments; encara que, no es pot afirmar que, per això, sigui un idioma de tipus argument pronominal, perquè els marcadors de persona  no son obligatoris, i es possible canviar-los amb una frase nominal referencial.

En algunes zones, com Quillabamba, Koribeni o Chirumbia, aquesta llengua està sent
substituïda per el castellà i el quítxua. En canvi, a la zona del riu Manu, un
grup de mestres estan començant a implementar un programa d’educació bilingüe,
la llengua es continua transmetent als infants.

Nom de la llengua: Bacairí

  • Nom autòcton: Kurâ.
  • Altres noms: Bacairi,  bakairi, kurâ.
  • Família: Carib.
  • Branca: Amazones meridional.
  • Grup: Bakairí.

Nombre de parlants: aquesta llengua,  la parlen 1.000 parlants aproximadament.

Lloc on es parla: aquesta llengua es parla a Amèrica, al territori de Brasil, al sud de l’estat de Maco Grosso.

Curiositats:
Es desconeix l’origen de la denominació bacairí, que es remunta al segle XVIII.
L’auto denominació kurâ significa ‘éssers humans’. El bacairí té certa semblança amb altres llengües del carib, com ara l’arara o el kuikuro, explicades per la proximitat
geogràfica.

S’observen variacions dialectals degudes a dos grups que pertanyen a una mateixa raça que va viure fragmentada en dos grups separats fins ben entrat el segle XX.

La població és majoritàriament bilingüe bacairí – portuguès. La primera escola de la comunitat data dels anys 1970.